En el cas d’Irlanda això és vertader. Podem
afirmar que des d’aquí l’herba es veu més verda. No em refereixo en sentit explícit,
que també és cert; sinó en la facilitat que tenen els Irlandesos de fer que
qualsevol cosa es vegi des de fora molt més atractiva del que realment és. Quan
un pensa en Irlanda li venen al cap tot un seguit d’imatges idíl·liques:
ovelles amb rínxols de perruqueria, penyassegats emboirats amb vistes infinites
a un oceà negre, castells perduts en mig d’un verd els 360º a la volta,
llegendes i follets màgics i una facilitat per divertir-se amb cervesa i música
mai viscuda abans. Un, quan vol viatjar a Irlanda, a diferència de molts altres
destins, no te clar on ha d’anar; però si que té un imatge preformada consistent
en l’essència romàntica de sentir l’ambient màgic, tradicional i paisatgístic d’Irlanda.
Voldria denotar que aquesta imatge
percebuda pels turistes prèvia visita a l’illa, s’ha utilitzat de forma
excepcional en el màrketing dels destins i dels productes turístics, fins a tal
punt que el propi turista, eclipsat per la màgia irlandesa no s’adona del màrketing.
Em referiré a un parell d’exemples que vaig viure en pròpia carn en el meu
darrer viatge a Irlanda: les Coves d’Aillwee i el Castell de Blarney.
En arribar a les Aillwee Caves els
turistes són rebuts per un enorme ós de peluix que suposadament havia viscut a
les coves. L’ós no és típic d’Irlanda, per tant la visita evoca una llegenda de
com va arribar aquell os a viure allí. D’aquesta manera el turista comença un
viatge emocionant cap a l’interior de les coves. El cert és que les profundes coves
tenen un parell d’estalagmites i estalactites, però res a veure amb la magestuositat
de les desconegudes Coves Meravelles de Benifallet. Així doncs, com és que la
llegenda d’un ós i unes poques estalagmites són capaces de generar cues per
entrar-hi? Els irlandesos, molt llestos, han segut capaços de crear tota una
indústria turística amb molt bon gust al voltant complementant el “recurs
principal”. Un seguit de complements entretenen als turistes i fa que el desplaçament
a les coves situades al mig del no res, sigui molt atractiu: una fàbrica de formatges
tradicional on es fan tasts i visites a les instal·lacions, un espectacle d’aus
rapinyaires com el que es pot trobar al Castell de Peníscola, a més d’uns
camins de natura que el turista pot recorre sol o amb guia. Val a dir que a l’entrada
de les coves no hi falta una impressionant botiga de records on el turista ha d’esperar
el seu torn de visita, i un coffee shop complert, a més de disposar d'un gran aparcament per turismes i autocars i un petit tren turístic que deixa als turistes a la mateixa porta. Amb una bona promoció conjunta de petites activitats i un bon grapat de serveis s'ha promogut un espai que dóna feina a un gran nombre de gent.
Un altre cas és el magnífic Castell de
Blarney, que s’ha fet famós gràcies a la llegendària Pedra de Blarney, que dóna
el do de l’eloqüència. La gran quantitat de gent que ve expressament per besar
la pedra de dubtosa salubritat, seguint el ritual de posar-se en una postura realment incòmoda,
perillosa i fins i tot un pèl humiliant; dóna peu a la reflexió. Pensant en
fred des del punt de vista del visitant, entre dos magnífics castells amb
vistes espectaculars, triarem aquell diu que al besar que una llegenda una
pedra amb una determinada postura, serem obsequiats amb el do de la paraula, caríssimament!
Isabel Paulino Valldepérez
