Cercar en aquest blog

dimarts, 17 de febrer del 2015

El temps del Turisme, el turisme del Temps

Aquest desembre passat, mirava un article de premsa, que explicava una nova iniciativa per promoure turísticament la boira de Lleida.
Primerament, vaig pensar: estan bojos o que? Però pensat-ho fredament, potser si que té sentit... 
Es tracta de promocionar i donar a conèixer un fenomen meteorològic que caracteritza el seu territori de la mateixa manera que altres territoris viuen turísticament d’altres fenòmens meteorològics. En el cas de Lleida, aquest paisatge emboirat que ens recorda alguna cosa misteriosa, màgica, i fins i tot tenebrosa; tot plegat  quelcom que pot arribar a ésser atractiu per a una part de la societat.
Una gran part dels destins turístics tenen la seva imatge turística relacionada amb algun fenomen meteorològic. En alguns destins, aquest fenomen meteorològic, fins i tot ha esdevingut el recurs principal. És el cas de les estacions d'esquí on es promociona la neu, la costa on el Sol és un recurs absolutament esperat, i fins i tot les aurores boreals als països escandinaus, on grups de turistes viatgen expressament per contemplar aquest fenomen. Així doncs, perquè no la boira?
El visitant coneix quines són les condicions climàtiques que normalment es donen en la zona de destí, i com a tal les accepta o fins i tot les gaudeix. Qui va de vacances a Irlanda i espera que no plogui? Qui viatja a Lapònia i espera que faci calor? Tant la pluja en el primer cas, com el clima gèlid en el segon, són quelcom esperat fins al punt que ja formen part de l’atractiu turístic del destí.
Això em porta a pensar en les assegurances de viatges... Si finalment la boira arriba a ser un recurs turístic, s’arribaran a fer assegurances per garantir la boira, com passa en zones costaneres amb el Sol?
Font: http://contemporaryartforeveryone.org/2013/01/21/heading-to-lleida-spain/



Josep López Curto i Isabel Paulino Valldepérez

divendres, 6 de febrer del 2015

Museus del segle XXI (o XXII...)

El paper dels Museus, fins fa poc, havia segut de mers contenidors de patrimoni. Poc a poc els museus han anat evolucionant de ser una visita obligada per als joves fills de famílies benestants que feien el Gran Tour per Europa, a començar a acollir públic més majoritari. Els museus han anat adaptant el seu discurs per a diferents tipus de públic puguin comprendre el seu contingut. Darrerament molts museus han començat promoure més modificacions en el seu concepte per tal d’adaptar-se a l’evolució de que el turisme està sofrint cap a les activitats més interactives i experiencials. Actualment ens trobem en un altre gran canvi en el sector turístic que els museus han d’enfrontar. El turisme és cada cop més individualista degut a les noves tecnologies, la qual cosa provoca que canvien els canals de venta i d’informació, però també el consum del propi producte turístic. Les noves tecnologies, a la vegada, ofereixen una immensitat d’oportunitats que els museus i el sector del patrimoni en general podrien utilitzar per a arribar més fàcilment al visitant.
Imaginem un turista que mentre visita Girona utilitza una APP que el geolocalitza i li ofereix les diferents possibilitats patrimonials que l’envolten, amb possibilitat de filtrar per tipologia. Imaginem que un turista a Barcelona que pot comparar la imatge actual d’un carrer amb una imatge històrica. Imaginem un turista a les Terres de l’Ebre seguint un itinerari de la pedra en sec geolocalitzat i documentat. Imaginem que, a través de la realitat augmentada, un turista pot rebre explicacions personalitzades de Montblanc per part del Drac de Sant Jordi. Imaginem un turista seguint un itinerari literari pel delta de l’Ebre que pot escoltar fragments de les Novel·les de Sebastià Joan Arbó descrivint el paisatge observat.
No creieu que el fet de treure el museu al carrer i al territori, interessaria enormement els turistes?

Les APP i la realitat augmentada ofereixen moltíssimes oportunitats. Si ho imaginem, podem fer-ho realitat. El cost és menor que d’altres accions que molts museus emprenen. Si es treballa des del sector cultural en un conjunt el cost de l’App i la generació del contingut és relativament minsa. A més hi ha un estalvi en maquinària, ja que els mòbils el posen els visitants; així que, per si no ho sabeu, les audioguies estan més que caducades.


Article inspirat en l'APP Foursquare
Isabel Paulino Valldepérez

dimarts, 3 de febrer del 2015

Que és i que no és una Reserva de la Biosfera?

En general, podem afirmar que les Reserves de la Biosfera poden arribar a ser un tema d’estudi molt ampli i complex, que pot ser estudiat des de moltes disciplines, precisament per les seves característiques holístiques. Tot i això, hi ha hagut una certa tendència a l’estudi de les Reserves de la Biosfera, des de la disciplina mediambiental, deixant de banda, o bé en un segon pla, les disciplines humanístiques (antropologia, etnologia, història, sociologia...). La gent del carrer, tot i que les Reserves de la Biosfera pertanyen al programa Home i Biosfera de la UNESCO, també tenim la tendència en associar el concepte de Reserva de la Biosfera a la protecció de la natura, potser degut al seu propi nom “Reserva ala Biosfera”.
La realitat és que el programa “Home i Biosfera” de la UNESCO té en compte l’equilibri entre els valors humans i els valors naturals per a la declaració d’un territori com a Reserva de la Biosfera. La paraula “Reserva” del seu nom ens dona un concepte força equivoc del que realment és aquesta figura. Ens fa pensar que és quelcom intocable on cal evitar accedir-hi i que cal preservar de qualsevol interacció exterior com si es trobés dintre d’una bombolla. Totalment a la inversa, les Reserves de la Biosfera no estan contemplades com a ambients aïllats, sinó llocs on es troben les millors solucions possibles per a la convivència de l’ésser humà amb la natura.
Les Reserves de Biosfera constitueixen llocs d'excel·lència on es posen a prova els enfocaments innovadors de desenvolupament sostenible. Aquest desenvolupament sostenible es valora a partir del coneixement científic i la governança per tal que el territori redueixi la pèrdua de la biodiversitat, afavoreixi les condicions socials, econòmiques i culturals de la gent del territori i promogui la investigació, l'educació ambiental i la formació.
Així la Reserva de la Biosfera compleix 3 funcions bàsiques: Mediambiental, social i científica/formativa.
Pel que fa a la funció mediambiental, es tracta d’establir una usos en el territori per segons el seu nivell de protecció. Normalment les RB es solapen amb altres figures de protecció ambientals (com els Parcs, Naturals, Reserves Naturals, Espais d’Interès naturals, etc.) i l’únic que fan les Reserves de la Biosfera és reconèixer aquests espais com a parts protegides amb uns usos restringits i d’altres de permesos. Per tant, es fomenta la integració harmoniosa de la gent en la natura fomentant el benestar humà, la reducció de la pobresa, els drets humans, el respecte pels valors naturals i culturals i la capacitat de la societat per fer front al canvi.
La segona funció, la social, fa referència tot allò que afecta a l’Home: la cultura, el benestar social i el desenvolupament econòmic. Aquí s’hi inclou l’aprofitament sostenible que l’home fa del territori per guanyar-se la vida: com ara el turisme, l’agricultura, la ramaderia, la pesca i les indústries que minimitzen els impactes negatius en el territori. També inclou la promoció del benestar social de les persones que habiten el territori i la seva evolució natural cap al benestar. Finalment, pretén posar en valor els elements cultural i antropològics de la població que habita el territori.
La tercera funció, pretén que les Reserves de la Biosfera esdevinguin un espai d’innovació científica en els dos àmbits anteriors, es a dir en la convivència entre les necessitats humanes i les mediambientals d’un territori. La intenció és que aquestes innovacions puguin ser compartides entre les Reserves de la Biosfera i siguin un exemple de desenvolupament sostenible d’un territori que pugui ser aplicat a altres parts del món. A més en aquesta funció s’hi inclou la formació a la comunitat educativa i públic en general.
Tot i aquestes tres funcions, al món hi ha un gran nombre de Reserves de la Biosfera amb característiques ambientals i socials molt diferents. Cadascuna d’elles té un seguit de valors molt diferenciats i parteix d’unes problemàtiques molt diverses. Tenint en compte aquets aspectes i les diferents tipologies de relació entre l’home i la natura de cadascuna d’elles, les accions fixades per a la gestió de cada Reserva de la Biosfera, així com els objectius finalistes, són molt diferents. Malgrat que les Reserves de la Biosfera han (o haurien) de complir de forma integrada amb les 3 funcions anteriorment explicades; existeixen unes línies de treball, objectius i valors principals que acaben decantant la balança cap a un o dues de les funcions que marca el Programa Home i Biosfera de la UNESCO, deixant de banda o en un segon pla les altres funcions.

Isabel Paulino Valldepérez