Aquest desembre passat, mirava un article de premsa, que explicava una nova
iniciativa per promoure turísticament la boira de Lleida.
Primerament, vaig pensar: estan bojos o que? Però pensat-ho fredament, potser
si que té sentit...
Es tracta de promocionar i donar a conèixer un fenomen meteorològic
que caracteritza el seu territori de la mateixa manera que altres territoris viuen
turísticament d’altres fenòmens meteorològics. En el cas de Lleida, aquest
paisatge emboirat que ens recorda alguna cosa misteriosa, màgica, i fins i tot
tenebrosa; tot plegat quelcom que pot
arribar a ésser atractiu per a una part de la societat.
Una gran part dels destins turístics tenen la seva imatge turística relacionada
amb algun fenomen meteorològic. En alguns destins, aquest fenomen meteorològic, fins i
tot ha esdevingut el recurs principal. És el cas de les estacions d'esquí
on es promociona la neu, la costa on el Sol és un recurs absolutament esperat,
i fins i tot les aurores boreals als països escandinaus, on grups de turistes
viatgen expressament per contemplar aquest fenomen. Així doncs, perquè no la
boira?
El visitant coneix quines són les condicions climàtiques que normalment es
donen en la zona de destí, i com a tal les accepta o fins i tot les gaudeix. Qui
va de vacances a Irlanda i espera que no plogui? Qui viatja a Lapònia i espera que faci calor? Tant la pluja en el primer cas, com el clima gèlid en el segon, són quelcom esperat fins
al punt que ja formen part de l’atractiu turístic del destí.
Això em porta a pensar en les assegurances de viatges... Si finalment la
boira arriba a ser un recurs turístic, s’arribaran a fer assegurances per
garantir la boira, com passa en zones costaneres amb el Sol?
Font: http://contemporaryartforeveryone.org/2013/01/21/heading-to-lleida-spain/
Josep López Curto i Isabel Paulino Valldepérez
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada