Cercar en aquest blog

dimecres, 25 de març del 2015

El turisme col·laboratiu canviarà el món: p2p

Mentre que en algunes ciutats i destins la població local s'enfronta amb la població turista per un excés de la capacitat de càrrega o per la incompatibilitat de les pràctiques d'ambdós perfils; en altres llocs els locals abracen els turistes generant un autèntic moviment de turisme col·laboratiu o peer 2 peer (p2p).
Però que és el turisme p2p? Existeixen tot un seguit de pràctiques que tendeixen a acostar el turista a la població local eliminant intermediaris i creant experiències més autèntiques de gran proximitat a la comunitat local. A la vegada també suposa una diferència en la manera de pagar pels serveis, que poden anar des del voluntariat,a l'intercanvi o a un cost molt baix.
El 1992 va nàixer a Nova York un programa de guies voluntaris no professionals per ensenyar la ciutat. A través de gent local enamorada de la la seva ciutat, s'ensenyava als turistes el seu barri des del seu punt de vista, incloent també llocs no típicament turístics. Avui en dia aquesta experiència diferent s'ha estès a moltes altres ciutats del món de tots dels continents, creant l'associació de voluntaris de la Global Greeter Network.
Aquests últims anys, també s'ha desenvolupat un corrent de creació d'experiències turístiques molt vinculades al territori i a la població local, en resposta al canvi de tendència de la demanada. Quan viatgem, ja no volem trobar un món ideal per ser observat, i on el descans és un element principal; sinó que volem experimentar i conèixer de primera mà la cultura i tradició locals integrant-nos com un local més. Ja no volem anar a veure els arrossars del delta de l'Ebre, sinó que volem plantar l'arròs, birbar-lo, segar-lo, batre'l, anar a pescar-nos el peix i fer-nos nosaltres mateixos un arròs a banda com es fa a les cases dels locals. En definitiva, cerquem experiències vives i úniques en la pròpia pell que prestadors de serveis turístics i coemrcialitzadors ja comencen a integrar en la seva oferta.
D'altra banda també existeixen un seguit de tendències p2p pel que fa a l'allotjament. Quan fem de turistes, ja no ens volem sentir com turistes. El que volem és sentir-nos com un local més. La tendència diu que allotjar-se en un espai típicament turístic serà cada cop menys demandat. Volem posar-nos a casa de la gent local. Si fins ara la modalitat de cases rural i Bed&Breakfast eren les opcions més properes al món local, ara estan naixent tot un seguit de plataformes web que connecten usuaris que busquen allotjament per les seves vacances: Room 4exchange, Trampolinn, Home exchange, etc. que es promoen l'intercanvi d'allotjaments o Airbnb que promou el lloguer d'allotjament a casa d'amfitrions de tot el món.
El turisme col·laboratiu tot just està en els seus inicis, i encara no ens podem imaginar tot el món de possibilitats que en obre... Potser, fins i tot, pot arribar a ser part de la solució per a aquelles ciutats i espais on turisme i locals estan enfrontats. 


dijous, 19 de març del 2015

Un Paaalooooo!!!!!

Quan vaig veure la publicitat on li regalaven un pal a un nen per Nadal i aquest s'emocionava al crit de "UN PALO, UN PAALOOO!!!"; no em podia imaginar que aquesta alegria pogués arribar a ser real. I és que el pal s'ha convertit en un objecte de desig si aquest serveix per fer selfies. El fenòmen dels selfies s'ha convertit en un fenòmen de moda, sobretot quan hom actua com a turista; fins al punt que molts gestors públics de les destinacions ja fan concursos de selfies a Instagram, Pinterest, etc. 
Malgrat que uns utilitzen els fenomens de moda per promocionar-se; d'altres, en canvi, reaccionen de forma adversa. El sector museístic, tal com ens explica un article de la Vanguardia del 19/02/2015, ha començat a prohibir aquests bastons al·legant motius d'integritat de les obres i impedir molèsties a la resta de visitants. Tots coneixem les polítiques força estrictes que la majoria de museus tenen en relació a les fotografies de la exposició. Així doncs, malgrat les al·legacions donades pels museus, aquesta prohibició va en la línia d'aquesta política: impedir la difusió visual de les obres.
La història sempre es repeteix: mentre uns saben aprofitar les evolucions de de la societat per al propi benefici, d'altres es resisteixen als canvis a través de les prohibicions. Si la crisi econòmica i les retallades del sector públic havien obert un bri d'esperança per a que els museus pensessin més en ser atractius per al públic, encara que sigui per que aquest li reporta una font de finançament alternativa a la pública; amb accions com aquesta, crec que tornem a fer un pas enrere. Algun dia els museus seran llocs on el turista trobi més que silenci i observació, llocs on es puguin recollir experiències?